CATALUNYA CONSTRUEIX

Badalona disfruta d’una situació geogràfica privilegiada pel fet que la seva àrea metropolitana es troba situada entre el mar i la muntanya. I, precisament, una de les velles aspiracions d’aquesta ciutat és la de construir un port esportiu i pesquer. El projecte ha estat concebut com una gran operació urbanística que permetrà la remodelació de tot el front marítim i la transformació dels barris del Gorg i Progrés. Aquest ambiciós projecte urbanístic, que significarà que la ciutat s’obri definitivament al mar, està dividit en tres sectors. El sector del futur port esportiu i pesquer és el de més envergadura i el que actuarà de motor impulsor per a la transformació de tota aquesta zona. Aquest sector ocupa una superficie de 34.000 metres quadrats. El projecte preveu la construcció d’un canal interior d’aigua, més de 1.000 amarratges per a embarcacions, 2.000 vivendes, zones verdes, equipaments públics i privats, i espais comercials i lúdics. El sector A-1 ocupa els terrenys de l’antiga fàbrica Bórax i s’estén des del sector portuari fins al terme municipal de Sant Adrià de Besòs. En aquesta zona es construiran unes 600 vivendes noves, àmplies zones verdes i diversos equipaments. PDF Badalona 00

Hace poco más de un año, en plena euforia de compraventa, se discutía la conveniencia de que la ley de ordenación de la edificación (LOE), estableciera el seguro obligatorio del edificio, puesto que, según se decía, iba a encarecer las viviendas en un 2% sobre el precio de coste de su construcción, sin contar el valor del suelo, ni los beneficios del promotor, ni las comisiones del intermediario, ni los impuestos. En las grandes ciudades esta subida puede representar aproximadamente el 0,7% del precio final que paga el comprador. Mientras se discutía ésto, los precios de las viviendas subían sin aparente causa justificada hasta llegar a un 12%-14% anual en Barcelona. Cuando en mayo sea obligatorio el seguro, volverán a oírse voces en contra culpándole de la carestía de la vivienda. PDF Vivienda

El 1999 batrà una fita històrica. Les dades disponibles sobre iniciació de vivendes indiquen que el 1999 no només es mantindrà l’elevat ritme del 1998 sinó que assistirem a un rècord històric, ja que només en el període 1972-1974 es van registrar xifres similars. L’any 1999, el nombre de vivendes iniciades en el conjunt de l’Estat supera la xifra de 525.000 unitats i a Catalunya sobrepassa les 75.000.  Pdf Catalunya 2000

EL PERIÓDICO, a través de su sección Catalunya Construye, celebró una mesa redonda para debatir sobre el mercado de oficinas, un segmento muy importante dentro del sector inmobiliario. Al acto, celebrado en las instalaciones de la Asociación de Promotores Constructores de Edificios de Barcelona (APCE), asistieron Enric Reyna, presidente de APCE; Josep Maria Grau, director general de Inmobiliaria Colonial; Xavier Cama, director de Healey & Baker; Montserrat Casanovas, catedrática de la Universitat de Barcelona (UB) y directora del Máster de Empresas Constructoras e Inmobiliarias; Joseph Maria Pons, director general del salón Barcelona Meeting Point (BMP); y Martín C. Llaras, vicepresidente de APCE. PDf BMP 99

Els últims anys, especialment durant l’última dècada, Catalunya ha experimentat un gran avanç del sector industrial. Tots els agents socials implicates en el tema  administracions públiques, sindicats, organitzacions i institucions, tant públiques com privades, empresaris i treballadors, són conscients que es necessita una indústria forta per aconseguir el progrés del país. Per això, tant la Generalitat de Catalunya com la majoria dels ajuntaments catalans han apostat decididament per impulsar l’activitat industrial en el conjunt del territori. En aquest sentit, s’han adoptat polítiques específiques dirigides a aconseguir el gran objectiu estratègic de situar Catalunya a l’avantguarda del mercat internacional. PDF Suelo Industrial 99

Mataró es mou”, afirmen les fonts municipals quan presenten una ciutat “que entre tots estem construint” i que respon al plantejament d’una urbs ben comunicada, amb mobilitat, amb espais de convivència i ideal per passejar- hi. Per a això es propugna un bon entramat de carrers que connectin els diferents barris i que afavoreixin els desplaçaments tant dels que van en cotxe com dels que caminen, amb una zarza de comunicacions que uneixi el casc urbà amb la resta de territori i un transport públic de qualitat i òptimes freqüències de pas. El carrer, com a espai de convivencia diària, afegeixen les citades fonts, “s’ha convertit en un centre de relacions multifuncionals”. S’hi compagina el passeig, la circulació de vehicles, l’aparcament, la càrrega i descàrrega de mercaderies. I totes aquestes funcions, necessàries per a la vida quotidiana, s’han de portar a terme d’una manera ordenada i cívica. Si no es fes així, “la ciutat, que compta amb 57.750 vehicles, s’encaminaria cap a la saturació progresiva del trànsit”. PDF Mataro 99

El sistema de sanejament del Baix Llobregat és un element clau del Pla de Sanejament  de Catalunya.L’entrada en servei d’aquestes obres eliminarà els actuals abocaments d’aigües residuals urbanes sense depurar, i permetrà la recuperació de la llera del riu Llobregat des de Sant Boi fins al mar, així com la regeneració de les platges més pròximes a la desembocadura. Aquesta millota en la qualitat de les aigües de bany s’estendrà per tot el front marítim de la comarca del Baix Llobregat, des del port de Barcelona fins al massís del Garraf. La depuradora del Baix Llobregat, ubicada al terme municipal del Prat de Llobregat, tindrà capacitat per depurar un cabal de 420.000 metres cúbics d’aigua residual al dia, quantitat corresponent a una població equivalent de 2.275.000 habitants. El sistema de sanejament està format per la planta de tractament biològic, un emissari submarí de 3.500 metres de longitud i uns 19 quilòmetres de col·lectors. La inversió prevista és d’un total de 40.000 milions de pessetes, finançats al 85% pel Ministeri de Medi Ambient amb auxili de fons de cohesió, i el 15% restant per la Generalitat de Catalunya, a través de la Junta de Sanejament. La construcció de les obres serà gestionada per l’empresa pública Depuradora del Baix Llobregat. PDF Nueva Cultura del Agua 99

La taula rodona convocada per EL PERIÓDICO, a través de la seva secció Catalunya Construeix, va aplegar destacats representants del sector de la construcció per debatre al voltant d’un tema de màxima actualitat: l’aplicació de sistemes de qualitat en les diferents fases que integren el procés constructiu. A l’acte hi van assistir Xavier Bardají, president del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona; Francesc Labastida, director general del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya; Pere López Mellado, director corporatiu de Guinovart & Oshsa (G&O); Eduardo Penón, director de l’àrea d’edificació d’Intecasa; Celestí Ventura, director general de Metro-3; i Ferran Pelegrina, arquitecte tècnic especialista en temes de qualitat en les obres del Gran Teatre del Liceu. PDF Calidad 99

Amb una superfície útil total de 31.930 metres quadrats, el nou edifici del Gran Teatre del Liceu, com a dispositiu operístic, implica un ordre, una relació entre totes les dependències que “articula un conjunt singular d’un alt grau d’especialització”, segons destaquen Ignasi de Solà-Morales, Lluís Dilmé i Xavier Fabré, arquitectes directors de l’obra. Pdf Liceo 99

Hace ya algunos años que los expertos advierten que el próximo siglo entraremos definitivamente en la era de las telecomunicaciones. Y aseguran que la senda emprendida en el último tramo del actual milenio es un camino sin retorno. Imparable. No cabe duda que la gran revolución tecnológica que estamos viviendo en el tramo final del siglo XX genera grandes incertidumbres debido a los constantes cambios que se producen a diario en el complejo pero apasionante mundo de las telecomunicaciones. Si bien los avances tecnológicos en este campo abren nuevas puertas al progreso global de la humanidad, el alto nivel de especialización y cualificación que precisan los profesionales que actúan en él es inversamente proporcional al desconocimiento general del usuario final sobre el funcionamiento interno de sus estructuras. A priori, el gran entramado que comprende el sector de las telecomunicaciones no parece un terreno fácil para que el gran público entienda su lenguaje y se familiarice con sus infinitos vericuetos. Sin embargo, las múltiples aplicaciones que ofrecen las nuevas tecnologías en este ámbito es un hecho indiscutible que obliga a las nuevas generaciones a estudiar, primero, y dominar, después, unas herramientas imprescindibles para acceder a un mundo laboral cada vez más especializado y, sobre todo, más competitivo. PDF Construcción Redes Telecomunicación 99