El monogràfic inclou una taula rodona, organitzada per El Periódico de Catalunya, que es va celebrar el 22 de març a la seu de l’Ateneu Barcelonès de Barcelona. Els participants del debat van ser Carme Labòria, tinenta d’alcalde de Planificació Urbanística de l’ajuntament de Terrassa, Antonio Martínez, tinent d’alcalde i regidor d’Acció Territorial i Habitatge i Maria Miranda, tinenta d’acalde d’Urbanisme i Obres de l’ajuntament de Castelldefels. Els assistents van fer balanç dels 30 anys d’ajuntaments democràctics en matèria d’urbanisme, van opinar sobre la situació actual i van avançar quines són les estratègies per afrontar amb èxit els reptes de futur.

S’acosten dates de canvi per als ajuntaments. Les eleccions municipals estan a tocar i és moment de fer balanç, però no només dels anys de mandat, sinó també de tot el camí que han recorregut les administracions locals per arribar al punt en què ens trobem ara a nivell d’infraestructures i de desenvolupament urbanístic. Des de la restitució de la democràcia, els ajuntaments han anat guanyant autonomia i capacitat de gestió dels seus recursos; han viscut moments de bonança econòmica, així com situacions més complicades i restrictives amb l’arribada de la crisi. Les noves necessitats dels ciutadans, els sectors econòmics i industrial i els fluxos migratoris han anat dissenyant els municipis del segle XXI. Encara que diferents, tots iguals: l’objectiu és treballar al servei dels seus habitants i millorar, dia a dia, la seva qualitat de vida.

Municipis de Catalunya [català]

Municipios de Catalunya [castellano]

Comparteix

L’especial Ecòpolis que avui publiquem respon a la necessitat de reflexionar sobre el fet que més de la meitat de la població mundial viu en ciutats i això vol dir que l’ecologia, tal com l’enteníem fa uns anys, ha de fer un pas endavant per convertir-se en ecourbanisme.

Aquest any el Dia Mundial de l’Aigua, promulgat pel Consell Mundial de l’Aigua del departament d’Hàbitat de l’ONU, se celebra sota el lema ‘Aigua per a les ciutats: respondre al desafiament urbà’, i el seu acte principal tindrà lloc aquest any a Ciutat del Cap (Sud-àfrica). La Unesco, que participa en aquesta celebració, organitza una sèrie de trobades directament relacionades amb el tema de la jornada, que té com a objectiu primordial despertar consciències.

És evident que l’aigua és un dels elements clau, a més a més de l’energia, per definir la capacitat de creixement, estabilitat i qualitat de vida de les persones, i per aquesta raó resulta inajornable una gestió correcta d’un recurs bàsic per a les persones. En aquest monogràfic especial es recull una visió àmplia de la situació actual a Catalunya. Ara que no tenim un període agut de sequera és un bon moment per planificar i dimensionar els nous reptes que vindran, des d’una òptica serena i en què prevalguin els aspectes tècnics i no la demagògia que acompanya regularment un tema tan delicat com el de l’aigua.

És d’esperar que al Dia Mundial de l’Aigua, governs i autoritats s’inspirin per treballar més i planificar millor perquè el problema encara es pot aguditzar ja que pronòstics com el de l’ONU preveuen un creixent deteriorament de les ciutats als països en desenvolupament, especialment a l’Àfrica.

En el monogràfic publicat avui es recullen també les conclusions de la taula rodona organitzada per El Periódico de Catalunya que va tenir lloc el passat dia 15 de març a la seu del Col·legi de Camins, Canals i Ports (CECCP). En aquesta van participar els representants de diferents col·lectius del sector constructiu: Carles Chica (representant de la Comissió d’Aigua i Energia del CECCP), Fernando Martrus (Departament d’Operació i Manteniment d’Acciona Aigua), Fernando Rayón (Director de R+D+i d’Agbar), Xavier Albort (president de la Secció de Medi Ambient del Col·legi de Químics) i Jaume Alemany (responsable de l’Oficina d’Investigació de l’ICRA).

Podeu consultar i/o descarregar el monogràfic en arxiu PDF en els següents enllaços:

Ecòpolis Dia Mundial de l’Aigua [català]

Ecópolis Día Mundial del Agua [castellano]

Comparteix

Tot i la falta de confiança per part de les entitats financeres, la precarietat de l’economia familiar i la incertesa de les ajudes que les diferents administracions atorgaran, la rehabilitació s’ha presentat com la salvació del sector de la construcció, i a més sembla que ho ha fet per quedar-s’hi. Tant l’Administració com els tècnics insisteixen en els avantatges de conservar i rehabilitar els edificis existents en detriment de la construcció d’obra nova. Amb aquest canvi de rumb el gran beneficiari és el patrimoni arquitectònic de les ciutats, que té posades les esperances en la seva conservació. Amb això es recuperen els nuclis antics i la vida del centre de les ciutats afectats per un boom immobiliari que va centrar els seus esforços en la construcció d’obra nova, especialment als barris adjacents.

Però sobretot el gran beneficiari del foment de la rehabilitació ha de ser la seguretat i el confort. No hem d’oblidar que les persones són més importants que les pedres i que l’objectiu final és que tots visquem millor. En aquest sentit, les últimes tendències pel que fa a rehabilitació estaven centrades en aspectes d’accessibilitat, com la instal·lació d’ascensors o de rampes, i en la seguretat, com la reconstrucció de façanes per evitar despreniments. Sense deixar de banda aquests aspectes, els experts anuncien que el futur està en l’adaptació dels edificis a les noves energies renovables. Però això tot just acaba de començar. Al nostre país li queda molt de recorregut per fer si vol estar a l’altura de la resta d’Europa.

En el monogràfic publicat avui es recullen també les conclusions de la taula rodona organitzada per El Periódico de Catalunya que va tenir lloc el passat dilluns dia 21 de febrer a la seu social de l’Associació de Promotors Constructors d’Edificis de Barcelona (APCE). En aquesta van participar els representants de diferents col·lectius del sector constructiu: Jordi Sarrats (Secretari de Junta del Gremi d’Ascensors de Catalunya), Enric Reyna (President de l’APCE), Carles Sala (Secretari d’Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat de Catalunya), Rosa Remolà (Presidenta del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona) i Enric Vendrell (President del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i LLeida).

Podeu consultar i/o descarregar el monogràfic en arxiu PDF en els següents enllaços:

Rehabilitació [versió en català]

Rehabilitación [versión en castellano]

Comparteix

[Un operari utilitza sistemes de seguretat mentre treballa en la construcció d'un edifici d'habitatges. Foto: Fundación Laboral de la Construcción]

Segons el darrer informe sobre sinistralitat laboral publicat per l’Observatori del Treball, entre els mesos de desembre del 2009 i novembre del 2010, un total de 105.743 accidents de treball van cursar baixa a Catalunya. La gran majoria (104.910) van ser de caràcter lleu, 770 van ser greus, i 63, mortals. Però no són els valors absoluts sinó els índexs d’incidència –el nombre d’accidents per cada 100.000 afiliats a la Seguretat Social– els més útils per analitzar l’evolució de la sinistralitat, ja que permeten comparar les dades de diferents períodes, independentment del nombre de treballadors que estiguessin en actiu en cada moment. La nota més esperançadora és que, durant el lapse de temps analitzat, aquest valor es va reduir a Catalunya fins a arribar a les xifres més baixes dels últims cinc anys. D’aquesta manera, mentre que l’índex d’incidència dels accidents lleus va ser de 5.898,72 el 2006, en el tram 2009- 2010 va ser de 4.088.04. Els accident greus van passar d’un índex de 45,63 (el 2006) a 30 (el 2009-2010), i els mortals, de 5,22 (el 2006) a 2,45 (2009- 2010). Aquesta evolució es reflecteix en els diferents sectors.

A banda de l’estat de la qüestió en matèria de seguretat a la construcció, en l’especial es recullen també les conclusions de la taula rodona organitzada per El Periódico de Catalunya que va tenir lloc el passat dilluns dia 24 de gener a les instal·lacions de l’ITeC (Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya). En aquesta van participar els representants de diferents col·lectius del sector constructiu: Gemma Carol (Gerent del Servei de Prevenció Gaudí), Néstor Turró (President de la Confederacio Catalana de la Construcció), Jordi Mártinez Navarro (Director  General del Centre de Seguretat i Salut Laboral de Barcelona) i Màrius Martí (President de l´Associacio Catalana de Tècnics en Prevencio de Riscos Laborals).

Podeu consultar i/o descarregar el monogràfic en arxiu PDF en els següents enllaços:

Seguretat a la construcció versió PDF [català]

Seguridad en la construcción versión PDF [castellano]

Comparteix

L’any 2004 es va constituir el protocol de Kyoto, pel qual els estats firmants es comprometien a la reducció de gasos d’efecte hivernacle, causants de l’escalfament global de la Terra. El 2007 la comunitat científica reunida a València va afirmar globalment que el canvi climàtic era una realitat, i no només teoria. Aquell mateix any, la classe política va reafirmar la posició dels científics a la reunió mundial de Bali. El 2009, la reunió de Copenhaguen, protagonitzada pels presidents de la pràctica totalitat del planeta, va acabar en un sonor fracàs que presagiava el pitjor per a la reunió que es va celebrar fa uns dies. A Cancún 2010 s’han aconseguit tímids encara que importants avanços per part dels ministres i representants de medi ambient dels països. No només s’han establert les bases per reeditar i ampliar el compromís de Kyoto, amb un termini que venç l’any 2012, sinó que, a més, també s’amplia el camp d’actuació mitjançant la creació d’un fons mundial mediambiental amb una dotació econòmica important i s’estableixen els mecanismes de transferència de tecnologia als països subdesenvolupats per poder afrontar l’escalfament del planeta. També es planteja anar més lluny dels mercats d’emissions, i es busca la manera de capturar l’excés de CO2 emès a l’atmosfera.

[Obra ‘Estàs segur de debò que el terra no pot ser també el sostre?’ de Bik Van der Pol, un homenatge a lacasa Fansworth de l’arquitecte Mies Van der Rohe. Foto: Enel Contemporanea – MACRO Museo Arte Contemporanea di Roma]

Des d’Ecòpolis volem seguir recolzant la creació d’una indústria per frenar el canvi climàtic a Catalunya, la revolució de les energies renovables i la disminució de la intensitat energètica. Actualment, les tendències són positives encara que lentes. S’han de buscar nous camins que permetin crear nous mercats com el dels drets d’emissió, i buscar la gestió més adequada dels recursos existents i la implicació de les institucions, les empreses i, evidentment, el conjunt de la societat.

La fotografia que encapçala aquesta pàgina fa referència a una instal·lació que s’exposa al museu Macro de Roma. Constitueix una bona metàfora de la situació actual: busca que el visitant reflexioni sobre el canvi climàtic i el que poden fer les energies renovables per frenar-lo. A l’interior de la càpsula s’hi pot veure un ecosistema tropical i humit i papallones de diferents espècies, que són les criatures més sensibles a l’escalfament global. La previsió actual és que la Terra s’escalfi dos graus durant els pròxims anys, fet que provocarà l’extinció del 30% de la biodiversitat actual. El repte és gran i sens dubte apassionant, però ens hi van la qualitat de vida que tindrem en un curt termini de temps i el món que heretarà la següent generació.

Vídeo resum de la taula rodona organitzada el dia 9 de desembre per El Periódico de Catalunya a les instal·lacions del CETIB i en la qual van participar Max Vives-Fierro (director de la Fundació Catalunya Europa), Frederic Ximeno (director de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya), Carles Arnault (director del Saló Ecocity i del Saló Carbon Expo de Fira de Barcelona ), Anna Rosa Martínez (delegada de Greenpeace a Catalunya), Jordi Català (secretari del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona) i Imma Mayol (tinenta d’alcalde i presidenta de la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona).

Ecòpolis versió PDF [català]

Ecópolis versión PDF [castellano]

Comparteix

[Promoció d'HPO a Santa Coloma de Gramenet. Font: Generalitat de Catalunya]

DIBUIXEN UN NOU PANORAMA PER A L’HABITATGE SOCIAL A CATALUNYA

Ningú no hagués dit fa uns anys que el sector de la construcció trobaria suport en el mercat dels habitatges protegits. Malauradament, la conjuntura econòmica ens ha portat a un panorama completament diferent al del boom de la construcció i, ara, promotors i constructors tenen les esperances posades en el mercat de l’HPO. D’altra banda, tampoc haguéssim imaginat que creixeria tant la demanda d’aquest tipus d’habitatges i, menys encara, que les entitats financeres posarien tants obstacles a l’hora de negociar un préstec hipotecari, fins i tot als adjudicataris d’un pis de protecció oficial. Davant d’aquest nou mercat, els especialistes coincideixen en la necessitat d’apostar per polítiques estructurals que ens permetin afrontar les exigències del context actual.

Vídeo resum de la taula rodona organitzada el dia 5 de juliol per El Periódico de Catalunya -a la planta baixa d’un edifici amb més de 70 habitatges tutelats de protecció oficial per a gent gran- amb l’objectiu de posar sobre la taula i debatre la situació de l’habitatge social al nostre país. Hi van participar Carme Trilla (Secretaria d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya), Francesc Ventura (Secretari General de l’APCE), Antoni Sorolla (Delegat d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona), Josep Molina (membre de la Plataforma pel Dret a un Habitatge Digne), Ferran Julián (President d’AVS Catalunya) i Josep Maria Puig (President de la Coordinadora de Fundacions d’Habitatge Social).

Catalunya Construeix versió FLASH [català]

Catalunya Construye versión FLASH [castellano]

Catalunya Construeix versió PDF [català]

Catalunya Construye versión PDF [castellano]

Comparteix

A les grans ciutats actuals convergeixen un gran nombre d’activitats i necessitats diferents que diàriament ens exigeixen que ens traslladem d’un lloc a un altre. Treballar, viure, estudiar, passejar, comprar… infinitat d’accions en un espai finit. La potenciació del transport públic, l’ús racional del vehicle propi i els nous espais d’estacionament configuren un model esperançador de mobilitat dissenyat perquè els ciutadans es puguin moure sense la por de si podran o no podran aparcar.

Afrontar una mobilitat creixent i diversa, sense hipotecar la qualitat de vida, el medi ambient i la fluïdesa del trànsit implica canviar models. Encara que per aconseguir una bona mobilitat es requereix inversió en transport públic, no s’ha d’oblidar el vehicle privat. Tot i el canvi sociològic respecte a aquest, és necessari continuar buscant noves fórmules que s’adaptin als nous usos i tipologies de vehicles. Els pàrquings ja ho estan fent. Les noves construccions d’aparcaments es basen en criteris de sostenibilitat mediambiental i ofereixen nous serveis adaptats a les futures necessitats, com la instal·lació de punts de recàrrega destinats als cotxes elèctrics. La solució, en tot cas, és la convivència basada en una política d’equilibris, ja que cap element o sistema de la ciutat exclou totalment el seu oposat. Per contra, la ciutat, en la seva complexitat, és una suma percentual de dualitats en equilibri.

Vídeo resum de la taula rodona organitzada el dia 14 de juny per El Periódico de Catalunya a la seu del Gremi de Garatges amb l’objectiu d’analitzar la situació actual dels aparcaments i la mobilitat a les ciutats i en la qual van participar Ramon Llopart (Vicepresident d’ASESGA i Gerent de l’empresa Alfa-3), Àngel López (Director de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona), María Luisa Godia i Josep Maria Torres (Vicepresidenta i President del Gremi de Garatges respectivament) i Josep Bergadà (Gerent d’Hormipresa).

Catalunya Construeix versió FLASH [català]

Catalunya Construye versión FLASH [castellano]

Catalunya Construeix versió PDF [català]

Catalunya Construye versión PDF [castellano]

Comparteix

Ana García de l’associació Pachamama reparteix en bicicleta productes ecològics i de comerç a Barcelona. Foto: Koos Kroon de Bike Tech.

Al llarg de aquests dos anys, Ecòpolis, el monogràfic sobre ecourbanisme, ha intentat aprofundir en tots i cada un dels reptes als quals s’enfronta la nostra societat, amb l’objectiu de reflexionar sobre el camí a seguir per aconseguir unes ciutats més sostenibles. Energia, aigua, alimentació, residus, canvi climàtic, mobilitat… són alguns dels grans ítems que durant aquests anys han protagonitzat els titulars d’aquestes pàgines.

Segons informes de l’ONU, actualment més de la meitat de la població mundial viu en ciutats. El nombre augmentarà previsiblement fins a 5.000 milions l’any 2030, fet pel qual es considera que el planeta es troba a les beceroles d’un mil·lenni urbà. Aquesta nova realitat, marcada per l’existència d’escenaris de gran densitat de població, ha inspirat una nova temàtica a Ecòpolis i, en aquesta ocasió, volem centrar-nos en un dels elements més importants d’aquest escenari: les persones.

I així és com neix el primer número sobre qualitat de vida. Un concepte complex, difícil de definir, i fruit de múltiples vectors que s’entrellacen sota la influència de la cultura, la història i la temporalitat. No obstant això, si bé és cert que la qualitat de vida és un concepte de caràcter subjectiu, també és veritat que hi ha una sèrie d’elements comuns que influeixen en tots i cada un de nosaltres i que poden ajudar-nos a mesurar el benestar social d’un col·lectiu.

En aquest primer número hem reunit personalitats de les institucions més representatives del sector per escalfar motors i començar a desenvolupar el concepte de qualitat de vida: Agustí Filomeno (director d’investigació de mercats i màrketing de l’Institut Cerdà), Pep Tarifa (director tècnic de la Fundació Fòrum Ambiental), Rosa Solà (presidenta de Slow Food Barcelona) i Frederic Ximeno (director general de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya) van protagonitzar la taula rodona que El Periódico de Catalunya va organitzar el passat 17 de maig a la seu de l’Institut Cerdà. Tots ells van avaluar el benestar de la societat i dels ciutadans de Catalunya i van proposar definicions sobre les quals fonamentar una anàlisi útil i coherent.

La qualitat de vida from AIC Comunicación on Vimeo.

En propers números anirem desgranant algunes de les claus que són sinònim d’una bona qualitat de vida. Baixar el nivell d’estrès, gestionar i gaudir del propi temps, practicar esport, dormir bé, ingerir aliments de qualitat o consumir de forma més responsable són algunes de les recomanacions dels experts per millorar nostra qualitat de vida. Però hi ha altres elements de pes que també hauríem de tenir en compte, com la contaminació atmosfèrica, acústica, lumínica, l’accés a l’habitatge, al treball, a la sanitat o l’educació. Viure en una ciutat sense trànsit, més verda, segura, sense sorolls, neta, amb equipaments i serveis suficients per a tots, són també alguns dels elements sobre els que hauríem continuar treballant per sentir-nos millor en una nova realitat que de mica en mica ens va marcant noves necessitats. Unes necessitats que impliquen un compromís institucional i social, però també una opció personal.

Ecòpolis versió FLASH [català]

Ecópolis versión FLASH [castellano]

Ecòpolis versió PDF [català]

Ecópolis versión PDF [castellano]

Comparteix

Mapa de la xarxa puntCat. Font: Fundació PuntCat

DIA MUNDIAL DE LES TELECOMUNICACIONS I DE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ

La celebració avui del Dia Mundial de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació entronca de ple amb l’esperit de l’Exposició Mundial de Xangai. Si aquesta última s’ha consagrat al lema Millors ciutats, una vida millor, l’edició del 2010 de la jornada orientada a promoure la societat de la informació aprofita per recordar els enormes beneficis que poden aportar les TIC en l’increment de la qualitat dels entorns urbans.

El monogràfic es fa ressò del fet que aquesta cita en el calendari fa una crida a reduir l’escletxa digital del territori: per una Catalunya interconnectada, la Generalitat, per la seva part, construeix Xarxa Oberta, una via per a la comunicació electrònica de gran ample de banda que enllaçarà digitalment les diverses seus públiques del territori. El sistema, per exemple, millorarà l’ús d’internet de centres de salut o educatius i ajudarà els ajuntaments a enfortir els tràmits ‘on line’ dels ciutadans. Per la seva part, la Fundació PuntCat continua treballant perquè navegar en català sigui una realitat. La importància de la preferència d’aquest idioma als navegadors i el gran creixement dels dominis .cat acompanyen el fet que el català a la xarxa és una oportunitat per als negocis.

L’e-Catalunya del futur from AIC Comunicación on Vimeo.

L’e-notici@s ofereix en aquesta publicació un espai als principals agents del sector per analitzar l’avenç de l’administració electrònica. Aquests consideren clau la instauració d’una bona infraestructura per impulsar la seva evolució. Disponibilitat, facilitat d’accés i estalvi de temps. En un dia a dia on la tecnologia ja està plenament incorporada i comencem a analitzar més detingudament la gestió que la implantació de la xarxa, la innovació i el desenvolupament de les telecomunicacions han de ser els passos a seguir. Joan Miquel Piqué (director general de Localret), Jordi Iparraguirre (director general de la Fundació PuntCat), Pilar Conesa (gerenta d’e-administració i sistemes d’informació de l’Ajuntament de Barcelona) i Jordi Bosch (secretari de telecomunicacions i societat de la informació de la Generalitat de Catalunya) van participar a la taula rodona organitzada el passat dia 12 de maig per El Periódico de Catalunya a la seu de Localret (el consorci format per les administracions locals de Catalunya per al desenvolupament de les xarxes i els serveis de telecomunicacions) i van analitzar la situació del país en termes de projectes, infraestructures i continguts.

e-notíci@s versió FLASH [català]

e-notici@s versión FLASH [castellano]

e-notíci@s versió PDF [català]

e-notici@s versión PDF [castellano]

Comparteix

UNA NOVA MANERA DE MOURE’S

En motiu del primer Saló Internacional de l’Automòbil Ecològic i la Mobilitat Sostenible que es celebrarà a Madrid del 20 al 23 de maig, el monogràfic d’ecourbanisme ecòpolis es fa ressò del fet que moure’s d’una una altra manera és possible: el sector defensa la implantació del cotxe elèctric i la difusió dels seus beneficis, les marques de cotxes i motocicletes ja tenen a punt els nous models electrònics i els sistemes de recàrrega intel·ligent per als vehicles elèctrics ja són una realitat.

Vehicle elèctric i mobilitat sostenible from AIC Comunicación on Vimeo.

Valorar objectivament el present del cotxe elèctric és fonamental per afrontar amb il·lusió un futur sense soroll i sense contaminació, però amb vehicles amb bones prestacions i, a llarg termini, més econòmics. Amb la constatació rotunda que el vehicle elèctric ja és aquí, encara que el seu canvi no és immediat, i que una nova era s’acosta, els participants en la taula rodona organitzada per El Periódico de Catalunya el passat dilluns 10 de maig es van reunir a la seu del RACC per debatre al voltant de la mobilitat sostenible i el vehicle ecològic. Ramon Llopart (vicepresident d’ASESGA), Jordi Català (secretari del CETIB), Joan Hinojo (director general de Circontrol), Raymond Planella (gerent de Goelix) i Lluís Puerto (responsable de seguetat viària de la Fundació RACC) van manifestar que eren conscients que el canvi no s’aconseguirà en dos dies, però que la irrupció del cotxe elèctric és l’objectiu a seguir en benefici del progrés. No contamina, no fa soroll, no molesta i resulta més econòmic, tot i que implica un canvi de mentalitat, d’estil de vida i un nou model de negoci.

Ecòpolis versió FLASH [català]

Ecópolis versión FLASH [castellano]

Ecòpolis versió PDF [català]

Ecópolis versión PDF [castellano]

Comparteix