Demà s’estrena a Barcelona la fira Smart City Expo & World Congress. S’espera que hi assisteixin 9.000 professionals i 300 empreses expositores.

En els pròxims cinc anys, l’Índia planeja construir diverses megaciutats: Navi Mumbai, Dholera, Manesar- Bawal, Indore-Mhow, Dighi, i Nasik-Igatpuri seran sis autèntics titans en el corredor industrial entre Delhi i Bombai, amb unes superfícies que tindran més de 360 quilòmetres quadrats (superior a tres vegades Barcelona). De manera similar, el Govern xinès té planejada la construcció –en el pròxim lustre– de diverses ciutats al voltant de Pequín, als districtes de Tongzhou, Shunyi, Fangshan i Changping, amb superfícies d’uns 150 quilòmetres quadrats. Aquests són alguns exemples de la importància creixent de les ciutats. Però per ser sostenibles, i fer possible la vida, serà imprescindible la introducció de criteris smart i de sostenibilitat: a les vivendes, als carrers, en les formes de desplaçament, als canals de distribució de serveis, en les tecnologies. Un nou paradigma urbanístic.

PDF Smart City Expo [Castellano]

PDF Smart City Expo [Català]

Vídeo-tribuna ‘Smart City & World Congress’: Pilar Conesa from AIC Comunicación on Vimeo.

Vídeo-tribuna ‘Smart City & World Congress’: Willy Müller from AIC Comunicación on Vimeo.

Vídeo-tribuna ‘Smart City & World Congress’: Fernando Rayón from AIC Comunicación on Vimeo.

Vídeo-tribuna ‘Smart City & World Congress’: Albert Cot from AIC Comunicación on Vimeo.

Vídeo-tribuna ‘Smart City Expo & World Congress’: Eloi Montcada from AIC Comunicación on Vimeo.

Comparteix

El centenari del primer vol a Barcelona marca la trajectòria catalana i posa de manifest la tradició de Catalunya i el seu caràcter pioner en el camp de l’aviació.

La T-1 al Prat de Llobregat, els centres formatius de Castelldefels, Terrassa i Reus, el parc DeltaBCN a Viladecans i la cita anual de la Festa al Cel a Barcelona constitueixen algunes de les principals iniciatives.

Imatge del Blériot XI pilotat per Julien Mamet, després de fer el primer vol a Barcelona, a l’Hipòdrom de Can Tunis el dia 11 de febrer de 1910. [Foto: FPAC i Ajuntament de Barcelona]

LES NOVES INFRAESTRUCTURES I SERVEIS DIBUIXEN EL FUTUR DE LA INDÚSTRIA AERONÀUTICA A CATALUNYA

Han passat 100 anys des que a Barcelona va tenir lloc el primer vol documentat a la Península. El dia 11 de febrer de 1010, a l’Hipòdrom de Can Tunis es va registrar un vol mecànic complet: Julien Mamet, l’home ocell i protagonista d’aquell nou prodigi, a bord d’un Blériot XI propulsat per un motor Anzani de 25 CV, enlairà l’aparell a 60 metres d’alçada durant 2 minuts aproximadament. Aquest fet, que va causar molta commoció a la ciutat, sens dubte va marcar el caràcter pioner de Catalunya i el seu interès pel món de l’aeronàutica. Des d’aleshores el sector no ha deixat d’evolucionar. Si ens fixem en els últims 10 anys, nombroses iniciatives situen Catalunya com a centre d’innovació i producció en aquesta matèria.

Així, cal destacar per exemple que l’any 2000 es constituís el clúster aeroespacial de Catalunya, BAIE (Barcelona Aeronàutica i de l’Espai), òrgan representatiu i d’interlocució del sector a Catalunya amb l’impuls de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i un conjunt de 70 empreses i universitats en l’actualitat. L’han seguit altres iniciatives, com la creació de centres universitaris on es cursa enginyeria aeronàutica, també parcs empresarials com el DeltaBCN i fins i tot nous aeroports com el de Girona, Reus, la  terminal 1 de Barcelona i recentment l’aeroport d’Alguaire a Lleida.

No obstant, la irrupció dels aeroports de baix cost, les exigències del mercat i el marc de fons d’una crisi econòmica han obert un nou debat. Es qüestiona l’evolució del sector en aquest sentit i també es planteja si els avenços d’aquests anys són suficients. Quin ha de ser el posicionament de Catalunya al respecte? Barcelona pot tenir amb la T-1 una gran oportunitat per convertir-se en un hub de nova generació del sud d’Europa. No es tracta només de caçar al vol totes les noves rutes, sinó també de plantejar el seu rol com a motor de la nostra economia i de construir un país amb projecció internacional. Vam ser dels primers a aixecar el vol, des d’aleshores disposem de noves infraestructures i serveis, i és que fa 100 anys que volem però, podríem estar volant més alt?

Monogràfic Aeronàutica versió PDF [català]

Monográfico Aeronáutica versión PDF [castellano]

Comparteix

Aquesta edició del Catalunya Infraestructures es planteja com un ampli especial sobre el sector aeronàutic a Catalunya i aprofita l’arrencada de Lleida-Alguaire com un nou model d’infraestructura aeroportuària. Amb un disseny innovador i una coberta-façana que fa referència a la identitat i caràcter del seu territori, es tracta del primer aeròdrom la gestió del qual recau íntegrament sobre Catalunya. La seva inauguració generarà sens dubte grans oportunitats i serà plataforma de desenvolupament d’activitats empresarials amb l’objectiu de dinamitzar l’economia i la competitivitat del territori lleidatà.

Així mateix, l’especial repassa la gestió de la Generalitat, que impulsa la seva política aeroportuària amb un pla i una llei d’aeroports. Aquest pla d’aeroports, aeròdroms i heliports preveu l’existència de set infraestructures repartides per tot el territori català. La part catalana també vol ser determinant en la gestió de l’aeroport del Prat: amb la terminal 1 i el Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries, aquest aeroport assoleix el seu objectiu de situar a la capital catalana en els mapes de destinacions transoceàniques. Per la seva banda, les infraestructures de Reus i Girona garanteixen el desenvolupament de nombroses activitats complementàries, comercials i també industrials. El reequilibri territorial es completarà amb la propera inauguració de l’aeròdrom de la Seu d’Urgell i posteriorment amb la d’Igualada-Òdena, seu del primer aeroport corporatiu català.

Podeu consultar i / o descarregar el monogràfic en arxiu PDF en els següents enllaços:

Catalunya Infraestructures especial Infraestructures aeronàutiques (PDF en català)

Catalunya Infraestructuras especial Infraestructuras aeronauticas (PDF en castellano)

Comparteix

La nova estació de Martorell Central de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

CATALUNYA APOSTA PER LES INFRAESTRUCTURES FERROVIÀRIES

Amb el nou any Catalunya va estrenar la gestió directa de la seva xarxa de Rodalies i va donar compliment a un dels compromisos de l’Estatut de l’any 2006. Al mateix temps s’ha anunciat l’inici de les negociacions per traspassar la gestió dels serveis regionals i així completar les previsions estatutàries en matèria ferroviària. Aquesta gestió més propera farà que es redueixin de manera sensible les incidències i retards ocasionats per una xarxa obsoleta degut a la manca d’inversió durant molts anys. Juntament al traspàs de la gestió ferroviària, la inversió de més de 4.000 milions d’euros en la modernització de la xarxa acordada en el Pla de Rodalies 2008-2015 fa preveure a mig termini un servei de rodalies amb uns trens més còmodes, més fiables, més puntuals i amb una major velocitat i freqüència.

El monogràfic repassa també l’aposta pel metro comarcal, la inauguració del primer tram de la innovadora Línia 9 de metro de Barcelona i de com l’alta velocitat, el corredor del Mediterrani, l’adaptació de les vies a l’ample europeu i la construcció de l’Eix Transversal dibuixen el mapa ferroviari del progrés.

Podeu consultar i/o descarregar el monogràfic en arxiu PDF en els següents enllaços:

Catalunya Infraestructures especial Infraestructures Ferroviàries (PDF en català)

Catalunya Infraestructuras especial Infraestructuras Ferroviarias (PDF en castellano)

Comparteix

CATALUNYA EXTÉN LES NOVES XARXES DE TELECOMUNICACIONS

Avui en dia la clau de l’èxit d’un país resideix en les noves tecnologies. Per això, el Govern català reuneix tots els seus esforços en accions en matèria d’infraestructures de telecomunicacions. A nivell territorial, amb el pla Catalunya Connecta, s’aconseguirà que a finals del 2010 totes les poblacions de més de 50 habitants disposin de TDT, telefonia mòbil i banda ampla, i que tots els polígons industrials de Catalunya també disposin de cobertura de banda ampla i telefonia mòbil. Un cop assegurada l’extensió d’aquestes infraestructures fins a l’últim racó del país, els següents passos s’encaminaran a l’aplicació de les TIC en tots els àmbits socials i econòmics del país com la telemedicina, l’e-educació, les anelles sectorials relatives a indústria i cultura, les emergències, la seguretat, els processos judicials i els tràmits administratius.

Podeu consultar el monogràfic en arxiu PDF als següents enllaços:

Catalunya Infraestructures especial Telecomunicacions [arxiu PDF en català]

Catalunya Infraestructuras especial Telecomunicaciones [archivo PDF castellano]

Comparteix

EL SALÓ BCN RAIL LIDERA EL DEBAT SOBRE EL PAPER CRUCIAL DE LES INFRAESTRUCTURES FERROVIÀRIES PER AL FUTUR DESENVOLUPAMENT DE LA NOSTRA SOCIETAT

Dos anys després de la seva primera edició, torna a Barcelona el Saló Internacional de la Indústria Ferroviària, BCN Rail, l’única fira d’aquest sector que es celebra a Espanya i que esdevé un esdeveniment clau per entendre la magnitud d’un camp dinàmic, sostenible i generador de negoci, ocupació i desenvolupament tecnològic com és el ferroviari. Un àmbit impulsat per la necessitat de transport de mercaderies i de mobilitat de les persones, sens dubte un aspecte vital i diferenciador de les societats modernes i avançades. La segona edició de BCN Rail, que se celebra del 30 de novembre al 3 de desembre al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona, reunirà algunes de les empreses més rellevants del sector, així com enginyers, constructores, pimes i representants de les administracions públiques.

El sector ferroviari a Catalunya from AIC Comunicación on Vimeo.

Paral·lelament a aquesta cita el monogràfic repassa una de les inversions més importants de la història que està experimentant Cattalunya en matèria d’infraestructures ferroviàries. Bon exemple d’això són l’arribada del tren d’alta velocitat, l’AVE, a Barcelona i Catalunya, el traspàs de Rodalies de Renfe a la Generalitat de Catalunya, amb el canvi de denominació a Rodalies, la futura inauguració del primer tram de l’L9 de metro a Santa Coloma de Gramenet, o la implantació de l’Eix Transversal Ferroviari.

Tot això s’ha debatut àmpliament en la taula rodona organitzada el 17 de novembre de 2009 per Catalunya Construeix, de El Periódico de Catalunya, i Fira de Barcelona, que ha tingut lloc a la seu de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i a la qual han participat alguns dels noms més representatius del sector: Ramon Seró (Director General i President del Comitè Executiu de l’ATM), Guillermo Yenes (President del saló BCN Rail), Manel Valdés (Director d’Infraestructures de l’Ajuntament de Barcelona), Josep Oriol (Degà del Col.legi de Camins, Canals i Ports de Catalunya), Antonio Porto (Conseller Delegat a Espanya d’Alstom, líder mundial en infraestructures de generació d’energia i transport ferroviari) i Andreu Ulied (Director de Mcrit, reconegut equip de consultors especialitzats en planificació estratègica, urbanística i d’infraestructures de transports).

En aquest mateix post es pot veure un vídeo-resum del que ha donat de si aquest debat, del qual també es pot consultar un ampli reportatge en el monogràfic Catalunya Construeix Especial BCN Rail publicat avui a El Periódico de Catalunya. El monogràfic inclou, així mateix, reportatges sobre els avenços tecnològics de la L9 de metro, amb la seguretat i els nous vagons automàtics al capdavant, o l’accessibilitat del transport públic a la regió metropolitana de Barcelona, un model líder a Europa.

Poseu consultar el monogràfic en arxiu PDF als següents enllaços:

Catalunya Construeix especial BCN Rail ’09  [arxiu PDF en català]

Catalunya Construye especial BCN Rail ’09 [archivo PDF en castellano]

Comparteix

Avui més que mai, la conjunció recerca, innovació i ciència és a les principals agendes dels governs de tots els països desenvolupats, perquè tant les administracions com les empreses saben que es tracta d’una bona fórmula per afrontar situacions de crisi com l’actual. Catalunya no és una excepció. En uns moments en què les idees i el capital humà són fonamentals per afrontar situacions econòmiques molt complexes, cal potenciar el R + D com mai.

Catalunya compta avui amb un capital científic enorme recolzat amb un esforç històric en inversions amb l’objectiu de convertir els nostres centres de recerca i universitats en un referent europeu en innovació i coneixement. En els propers 11 anys es destinaran 89.500 milions d’euros a R + D a Catalunya. Aquest esforç es centra, en gran part, en dotar els nostres investigadors de les millors infraestructures, perquè tinguin al seu abast els instruments més innovadors d’Europa. També es basa en donar suport econòmicament a les investigacions dels especialistes i de les empreses que volen avançar en R + D en el seu àmbit d’acció.

Catalunya Infraestructures  especial R+D+i [PDF en català]

Catalunya Infraestructuras  especial I+D+i [PDF  en castellano]

Comparteix

DARRERA EL RECONEIXEMENT A LA GASTRONOMIA CATALANA HI HA UNA POTENT INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA

No hi ha cap guia gastronòmica de referència que no citi a les seves pàgines el nom d’algun xef català. Només cal repassar l’última llista d’estrelles Michelin: Catalunya encapçala el rànquing estatal amb 49 restaurants. El mateix passa amb els vins. Darrere d’aquest reconeixement es troba una indústria agroalimentària potent amb una administració que dóna suport al desenvolupament i la innovació. Catalunya s’ha convertit en un dels pols productius especialitzats en agroalimentació més rellevants d’Europa. A través de diferents plans d’actuació, la Generalitat està contribuint a que tots els sectors que treballen a la cadena que va des del camp fins al plat segueixin sent un dels motors més importants de la nostra riquesa, amb més de 17 milions d’euros facturats l’any.

Catalunya Infraestructures especial Agroalimentació (arxiu PDF en català)

Catalunya Infraestructuras especial Agroalimentación (archivo PDF en castellano)

Comparteix

Sembla que hagi passat molt temps des de la darrera sequera, amb les imatges dels embassaments gairebé buits i amb el risc de talls en el subministrament domèstic, encara que ha passat poc més d’un any. Aquesta situació d’escassedat ens ha mostrat a tots la fragilitat d’un recurs com l’aigua. La sequera ha estat una oportunitat per a desenvolupar i avançar actuacions que ens permetran disposar de més aigua i de més qualitat i reduir el dèficit hídric de les conques internes catalanes.

De fet, avui s’inaugura la major dessalinitzadora d’Europa destinada al consum urbà. La planta, que ha costat uns 237,9 milions d’euros, està situada a la desembocadura del riu Llobregat. A ple rendiment, la dessalinitzadora tindrà una capacitat per a injectar a la xarxa hidrogràfica un total de 60 hectòmetres cúbics d’aigua potable a l’any, el que equival al 24% del consum de l’àmbit metropolità. Amb la creació d’aquesta infraestructura, la seva connexió amb la resta de la xarxa d’abastament i la millora de les plantes de potabilització existents, Catalunya es blinda definitivament contra els capricis de la pluja i es posa en guàrdia davant altres operacions més agressives amb el sistema.

No hem d’oblidar però que solucions com la dessalinització, la descontaminació d’aqüífers, la recuperació de captacions i la reutilització han de sumar-se a l’eficiència, al consum sostenible i l’estalvi. Aquests darrers segueixen sent després de tot les claus fonamentals de la política de l’aigua.

Catalunya Infraestructures de l’aigua (arxiu PDF en català)

Catalunya Infraestructuras del agua (archivo PDF en castellano)

Comparteix

Fotografia aèria del Garraf i el Baix Llobregat realitzada per Jordi Todó [www.tavisa.com]

Governar un país és també sinònim de fer actuacions sobre el seu territori, decidir la ubicació de les obres públiques i les infraestructures. Sense política territorial no hi ha política, o bé no hi ha país.

L’ordenació territorial suposa planificar, és a dir, emprendre actuacions per millorar la distribució de les activitats econòmiques i les poblacions, incrementar les oportunitats disminuint les desigualtats territorials i també mantenir la xarxa bàsica de ciutats, donar ajuts als espais amb dificultats i protegir els espais naturals i agraris.

El balanç dels plans generals i plans parcials, plans directors territorials i urbanístics empresos a Catalunya fins ara ha permès frenar el desordre urbanístic i disminuir els costos econòmics i socials que aquest comporta.

Catalunya Infraestructures especial ordenació territorial (PDF en català)

Catalunya Infraestructuras especial ordenació territorial (PDF en castellano)

Comparteix