CATALUNYA CONSTRUEIX

Aquesta edició del Catalunya Infraestructures es planteja com un ampli especial sobre el sector aeronàutic a Catalunya i aprofita l’arrencada de Lleida-Alguaire com un nou model d’infraestructura aeroportuària. Amb un disseny innovador i una coberta-façana que fa referència a la identitat i caràcter del seu territori, es tracta del primer aeròdrom la gestió del qual recau íntegrament sobre Catalunya. La seva inauguració generarà sens dubte grans oportunitats i serà plataforma de desenvolupament d’activitats empresarials amb l’objectiu de dinamitzar l’economia i la competitivitat del territori lleidatà.

Així mateix, l’especial repassa la gestió de la Generalitat, que impulsa la seva política aeroportuària amb un pla i una llei d’aeroports. Aquest pla d’aeroports, aeròdroms i heliports preveu l’existència de set infraestructures repartides per tot el territori català. La part catalana també vol ser determinant en la gestió de l’aeroport del Prat: amb la terminal 1 i el Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries, aquest aeroport assoleix el seu objectiu de situar a la capital catalana en els mapes de destinacions transoceàniques. Per la seva banda, les infraestructures de Reus i Girona garanteixen el desenvolupament de nombroses activitats complementàries, comercials i també industrials. El reequilibri territorial es completarà amb la propera inauguració de l’aeròdrom de la Seu d’Urgell i posteriorment amb la d’Igualada-Òdena, seu del primer aeroport corporatiu català.

Podeu consultar i / o descarregar el monogràfic en arxiu PDF en els següents enllaços:

Catalunya Infraestructures especial Infraestructures aeronàutiques (PDF en català)

Catalunya Infraestructuras especial Infraestructuras aeronauticas (PDF en castellano)

La nova estació de Martorell Central de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

CATALUNYA APOSTA PER LES INFRAESTRUCTURES FERROVIÀRIES

Amb el nou any Catalunya va estrenar la gestió directa de la seva xarxa de Rodalies i va donar compliment a un dels compromisos de l’Estatut de l’any 2006. Al mateix temps s’ha anunciat l’inici de les negociacions per traspassar la gestió dels serveis regionals i així completar les previsions estatutàries en matèria ferroviària. Aquesta gestió més propera farà que es redueixin de manera sensible les incidències i retards ocasionats per una xarxa obsoleta degut a la manca d’inversió durant molts anys. Juntament al traspàs de la gestió ferroviària, la inversió de més de 4.000 milions d’euros en la modernització de la xarxa acordada en el Pla de Rodalies 2008-2015 fa preveure a mig termini un servei de rodalies amb uns trens més còmodes, més fiables, més puntuals i amb una major velocitat i freqüència.

El monogràfic repassa també l’aposta pel metro comarcal, la inauguració del primer tram de la innovadora Línia 9 de metro de Barcelona i de com l’alta velocitat, el corredor del Mediterrani, l’adaptació de les vies a l’ample europeu i la construcció de l’Eix Transversal dibuixen el mapa ferroviari del progrés.

Podeu consultar i/o descarregar el monogràfic en arxiu PDF en els següents enllaços:

Catalunya Infraestructures especial Infraestructures Ferroviàries (PDF en català)

Catalunya Infraestructuras especial Infraestructuras Ferroviarias (PDF en castellano)

CATALUNYA EXTÉN LES NOVES XARXES DE TELECOMUNICACIONS

Avui en dia la clau de l’èxit d’un país resideix en les noves tecnologies. Per això, el Govern català reuneix tots els seus esforços en accions en matèria d’infraestructures de telecomunicacions. A nivell territorial, amb el pla Catalunya Connecta, s’aconseguirà que a finals del 2010 totes les poblacions de més de 50 habitants disposin de TDT, telefonia mòbil i banda ampla, i que tots els polígons industrials de Catalunya també disposin de cobertura de banda ampla i telefonia mòbil. Un cop assegurada l’extensió d’aquestes infraestructures fins a l’últim racó del país, els següents passos s’encaminaran a l’aplicació de les TIC en tots els àmbits socials i econòmics del país com la telemedicina, l’e-educació, les anelles sectorials relatives a indústria i cultura, les emergències, la seguretat, els processos judicials i els tràmits administratius.

Podeu consultar el monogràfic en arxiu PDF als següents enllaços:

Catalunya Infraestructures especial Telecomunicacions [arxiu PDF en català]

Catalunya Infraestructuras especial Telecomunicaciones [archivo PDF castellano]

El sector ferroviari a Catalunya from AIC Comunicación on Vimeo.

EL SALÓ BCN RAIL LIDERA EL DEBAT SOBRE EL PAPER CRUCIAL DE LES INFRAESTRUCTURES FERROVIÀRIES PER AL FUTUR DESENVOLUPAMENT DE LA NOSTRA SOCIETAT

Dos anys després de la seva primera edició, torna a Barcelona el Saló Internacional de la Indústria Ferroviària, BCN Rail, l’única fira d’aquest sector que es celebra a Espanya i que esdevé un esdeveniment clau per entendre la magnitud d’un camp dinàmic, sostenible i generador de negoci, ocupació i desenvolupament tecnològic com és el ferroviari. Un àmbit impulsat per la necessitat de transport de mercaderies i de mobilitat de les persones, sens dubte un aspecte vital i diferenciador de les societats modernes i avançades. La segona edició de BCN Rail, que se celebra del 30 de novembre al 3 de desembre al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona, reunirà algunes de les empreses més rellevants del sector, així com enginyers, constructores, pimes i representants de les administracions públiques.

Paral·lelament a aquesta cita el monogràfic repassa una de les inversions més importants de la història que està experimentant Cattalunya en matèria d’infraestructures ferroviàries. Bon exemple d’això són l’arribada del tren d’alta velocitat, l’AVE, a Barcelona i Catalunya, el traspàs de Rodalies de Renfe a la Generalitat de Catalunya, amb el canvi de denominació a Rodalies, la futura inauguració del primer tram de l’L9 de metro a Santa Coloma de Gramenet, o la implantació de l’Eix Transversal Ferroviari.

Tot això s’ha debatut àmpliament en la taula rodona organitzada el 17 de novembre de 2009 per Catalunya Construeix, de El Periódico de Catalunya, i Fira de Barcelona, que ha tingut lloc a la seu de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i a la qual han participat alguns dels noms més representatius del sector: Ramon Seró (Director General i President del Comitè Executiu de l’ATM), Guillermo Yenes (President del saló BCN Rail), Manel Valdés (Director d’Infraestructures de l’Ajuntament de Barcelona), Josep Oriol (Degà del Col.legi de Camins, Canals i Ports de Catalunya), Antonio Porto (Conseller Delegat a Espanya d’Alstom, líder mundial en infraestructures de generació d’energia i transport ferroviari) i Andreu Ulied (Director de Mcrit, reconegut equip de consultors especialitzats en planificació estratègica, urbanística i d’infraestructures de transports).

En aquest mateix post es pot veure un vídeo-resum del que ha donat de si aquest debat, del qual també es pot consultar un ampli reportatge en el monogràfic Catalunya Construeix Especial BCN Rail publicat avui a El Periódico de Catalunya. El monogràfic inclou, així mateix, reportatges sobre els avenços tecnològics de la L9 de metro, amb la seguretat i els nous vagons automàtics al capdavant, o l’accessibilitat del transport públic a la regió metropolitana de Barcelona, un model líder a Europa.

Poseu consultar el monogràfic en arxiu PDF als següents enllaços:

Catalunya Construeix especial BCN Rail ‘09  [arxiu PDF en català]

Catalunya Construye especial BCN Rail ‘09 [archivo PDF en castellano]

Avui més que mai, la conjunció recerca, innovació i ciència és a les principals agendes dels governs de tots els països desenvolupats, perquè tant les administracions com les empreses saben que es tracta d’una bona fórmula per afrontar situacions de crisi com l’actual. Catalunya no és una excepció. En uns moments en què les idees i el capital humà són fonamentals per afrontar situacions econòmiques molt complexes, cal potenciar el R + D com mai.

Catalunya compta avui amb un capital científic enorme recolzat amb un esforç històric en inversions amb l’objectiu de convertir els nostres centres de recerca i universitats en un referent europeu en innovació i coneixement. En els propers 11 anys es destinaran 89.500 milions d’euros a R + D a Catalunya. Aquest esforç es centra, en gran part, en dotar els nostres investigadors de les millors infraestructures, perquè tinguin al seu abast els instruments més innovadors d’Europa. També es basa en donar suport econòmicament a les investigacions dels especialistes i de les empreses que volen avançar en R + D en el seu àmbit d’acció.

Catalunya Infraestructures  especial R+D+i [PDF en català]

Catalunya Infraestructuras  especial I+D+i [PDF  en castellano]

DARRERA EL RECONEIXEMENT A LA GASTRONOMIA CATALANA HI HA UNA POTENT INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA

No hi ha cap guia gastronòmica de referència que no citi a les seves pàgines el nom d’algun xef català. Només cal repassar l’última llista d’estrelles Michelin: Catalunya encapçala el rànquing estatal amb 49 restaurants. El mateix passa amb els vins. Darrere d’aquest reconeixement es troba una indústria agroalimentària potent amb una administració que dóna suport al desenvolupament i la innovació. Catalunya s’ha convertit en un dels pols productius especialitzats en agroalimentació més rellevants d’Europa. A través de diferents plans d’actuació, la Generalitat està contribuint a que tots els sectors que treballen a la cadena que va des del camp fins al plat segueixin sent un dels motors més importants de la nostra riquesa, amb més de 17 milions d’euros facturats l’any.

Catalunya Infraestructures especial Agroalimentació (arxiu PDF en català)

Catalunya Infraestructuras especial Agroalimentación (archivo PDF en castellano)

Sembla que hagi passat molt temps des de la darrera sequera, amb les imatges dels embassaments gairebé buits i amb el risc de talls en el subministrament domèstic, encara que ha passat poc més d’un any. Aquesta situació d’escassedat ens ha mostrat a tots la fragilitat d’un recurs com l’aigua. La sequera ha estat una oportunitat per a desenvolupar i avançar actuacions que ens permetran disposar de més aigua i de més qualitat i reduir el dèficit hídric de les conques internes catalanes.

De fet, avui s’inaugura la major dessalinitzadora d’Europa destinada al consum urbà. La planta, que ha costat uns 237,9 milions d’euros, està situada a la desembocadura del riu Llobregat. A ple rendiment, la dessalinitzadora tindrà una capacitat per a injectar a la xarxa hidrogràfica un total de 60 hectòmetres cúbics d’aigua potable a l’any, el que equival al 24% del consum de l’àmbit metropolità. Amb la creació d’aquesta infraestructura, la seva connexió amb la resta de la xarxa d’abastament i la millora de les plantes de potabilització existents, Catalunya es blinda definitivament contra els capricis de la pluja i es posa en guàrdia davant altres operacions més agressives amb el sistema.

No hem d’oblidar però que solucions com la dessalinització, la descontaminació d’aqüífers, la recuperació de captacions i la reutilització han de sumar-se a l’eficiència, al consum sostenible i l’estalvi. Aquests darrers segueixen sent després de tot les claus fonamentals de la política de l’aigua.

Catalunya Infraestructures de l’aigua (arxiu PDF en català)

Catalunya Infraestructuras del agua (archivo PDF en castellano)

Fotografia aèria del Garraf i el Baix Llobregat realitzada per Jordi Todó [www.tavisa.com]

Governar un país és també sinònim de fer actuacions sobre el seu territori, decidir la ubicació de les obres públiques i les infraestructures. Sense política territorial no hi ha política, o bé no hi ha país.

L’ordenació territorial suposa planificar, és a dir, emprendre actuacions per millorar la distribució de les activitats econòmiques i les poblacions, incrementar les oportunitats disminuint les desigualtats territorials i també mantenir la xarxa bàsica de ciutats, donar ajuts als espais amb dificultats i protegir els espais naturals i agraris.

El balanç dels plans generals i plans parcials, plans directors territorials i urbanístics empresos a Catalunya fins ara ha permès frenar el desordre urbanístic i disminuir els costos econòmics i socials que aquest comporta.

Catalunya Infraestructures especial ordenació territorial (PDF en català)

Catalunya Infraestructuras especial ordenació territorial (PDF en castellano)

El Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya (PITC) dibuixa les prioritats actuals i futures en el desenvolupament de la xarxa viària i ferroviària de Catalunya fins al 2026. Precisament, aquest horitzó llunyà ha fet necessària la concreció d’escenaris de futur per poder establir les necessitats sobre la base dels ritmes de creixement i la distribució de la mobilitat. En aquest sentit, el pla treballa a partir de la previsió que Catalunya tindrà d’aquí a poc menys de 20 anys una població de 7,9 milions de persones i que, en conseqüència, el tràfic de persones i mercaderies s’incrementarà considerablement. En aquest marc, l’objectiu del PITC és desenvolupar un sistema de transport organitzat com una xarxa integral i multimodal, segura i sostenible, ambientalment responsable i equilibrada.

Catalunya Infraestructures especial Infraestructures Viàries (arxiu PDF en català)

Catalunya Infraestructuras especial Infraestructuras Viarias (archivo PDF en castellano)

La construcció de les infraestructures ha estat, al llarg de la història de la humanitat, la base sobre la qual s’ha construït, en bona mesura, el propi territori. En ple segle XXI aquestes s’han convertit, a més, en elements fonamentals capaços de generar transformació social i liderar el desenvolupament econòmic.

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA publicarà al llarg del 2009 el monogràfic CATALUNYA INFRAESTRUCTURES, una sèrie de pàgines especials que posen  l’accent -tal com indica el seu propi nom- en les infraestructures com a element de progrés i millora de la qualitat de vida i la seva articulació en el marc del nostre territori. Sempre amb l’objectiu d’esdevenir un document al servei de l’opinió pública, capaç de presentar i explicar els processos a partir dels quals aquestes es planifiquen i s’executen a Catalunya.

Cada número de Catalunya Infraestructures tractarà sobre diferents arguments en relació a un eix temàtic principal, que centralitzarà el discurs i definirà la seva estructura. El monogràfic s’estrena avui amb una mirada transversal a les infraestructures energètiques, un tema d’actualitat en aquests moments a causa de qüestions com la necessitat de garantir el subministrament davant l’augment de la demanda, els reptes que planteja la lluita contra el canvi climàtic o els plans en qüestió de les energies renovables. Informació especialitzada però, al mateix temps, d’ampli interès. Perquè si les infraestructures guien el progrés de Catalunya, els ciutadans no poden romandre allunyats ni de la seva planificació ni de la seva execució.

Catalunya Infraestructures especial Energia (arxiu PDF en català)

Catalunya Infraestructuras especial Energía (archivo PDF en castellano)

2008 será un año muy importante para el puerto de Barcelona. Uno de los elementos cruciales para el necesario crecimiento de esta gran infraestructura, cuya actividad prevé generar cerca del 5% del PIB de Cataluña tras las obras, verá su finalización en el transcurso del presente ejercicio. La conclusión de los diques Este y Sur, siete kilómetros de barrera artificial destinados a pacificar las aguas y permitir la construcción de nuevos muelles, supondrá un decisivo paso adelante en el ambicioso proyecto de renovación y ampliación de uno de los puertos más importantes de Europa. Potenciar el atractivo turístico y la relación del puerto con la ciudad, y la mejora de los accesos ferroviarios y marítimos son otros de los ejes principales de esta importante actuación que ha contado con una inversión de 3.600 millones de euros.

Pdf Ampliación del Puerto de Barcelona

Pdf Ampliació del Port de Barcelona

Nuevos vagones del metro de Barcelona

El ferrocarril tiene el futuro prácticamente asegurado. En oposición al vehículo privado, existe cierto consenso a la hora de señalar el tren –o el metro– como el medio de transporte que se debe impulsar para conseguir un sistema de movilidad mucho más sostenible y eficiente. Todo eso si se superan inconvenientes como las incidencias generalizadas que ha sufrido la red de Cercanías en los últimos meses, se consolidan las líneas de alta velocidad y se adapta la oferta a la creciente demanda. Son algunos de los principales retos de un sector que se reunirá del 2 al 5 de octubre en el pabellón 4 del recinto de Gran Via de Fira de Barcelona con motivo de la primera edición de BCN Rail, el único salón de la industria ferroviaria que se celebra en España. Con motivo de esta ocasión especial, prácticamente asegurado. En oposición al vehículo privado, existe cierto consenso a la hora de señalar el tren –o el metro– como el medio de transporte que se debe impulsar para conseguir un sistema de movilidad mucho más sostenible y eficiente. Todo eso si se superan inconvenientes como las incidencias generalizadas que ha sufrido la red de Cercanías en los últimos meses, se consolidan las líneas de alta velocidad y se adapta la oferta a la creciente demanda. Son algunos de los principales retos de un sector que se reunirá del 2 al 5 de octubre en el pabellón 4 del recinto de Gran Via de Fira de Barcelona con motivo de la primera edición de BCN Rail, el único salón de la industria ferroviaria que se celebra en España.

BCN RAIL ‘07

BCN RAIL ‘07 Cat

El plan de infraestructuras de transporte de Catalunya (PITC) convive con otros programas que actúan sobre el territorio de Catalunya: En relación a la red viaria, el PITC coexiste con los planes zonales, el programa de autovías, el plan sectorial de carreteras del plan estratégico de infraestructuras del transporte (PEIT) elaborado por el Ministerio de Fomento y la red viaria transeuropea, aprobada en el 2004 por la Comisión Europea. Por lo que respecta a la red ferroviaria, están vigentes o en fase de redacción proyectos como el plan director de infraestructuras 2001-2010 de la Autoritat del Transport Metropolità, el plan sectorial ferroviario del PEIT y la red ferroviaria de la Comisión Europea. Aparte de los planes viarios y ferroviarios, existen otros programas y proyectos que afectan a los puertos, los aeropuertos y las zonas logísticas. El PITC tiene un carácter marcadamente complementario y, desde la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, se quiere evitar una imposición jerárquica sobre el resto de proyectos. Tampoco se pretende precisar las propuestas con el detalle necesario para todos los ámbitos y escalas geográficas; para eso existen otros planes más concretos.

PDF Infraestructuras ‘05

PDF Infraestructures ‘05

UNA INFRAESTRUCTURA FERROVIARIA ESTRATÉGICA

El AVE necesita consensuar su trazado definitivo. Han pasado más de 150 años desde que el contratista Joseph Locke recibiera el encargo de realizar una línea ferroviaria, la primera en España, que uniera las poblaciones de Barcelona y Mataró. El día de la inauguración, el 28 de octubre de 1848, los primeros pasajeros tardaron 58 minutos en realizar el trayecto. En ese tiempo, los futuros trenes de alta velocidad casi podrán realizar un trayecto de ida y vuelta entre Barcelona y Girona. Los tiempos cambian. La alta velocidad ferroviaria es una modalidad de transporte de pasajeros surgida en la segunda mitad del siglo XX y que ha reubicado al ferrocarril como modo de transporte interurbano para distancias entre 300 y 700 kilómetros. Por alta velocidad se entiende aquella superior a los 250 kilómetros por hora, aunque en España se denominarán corredores de alta velocidad a todos aquellos en los que la velocidad comercial alcance los 200. Dentro de unos años casi todo el territorio peninsular disfrutará de las ventajas de este tipo de líneas, previstas en el Programa de Infraestructuras Ferroviarias 2000-2007 del Ministerio de Fomento con el objetivo de aumentar la competitividad del ferrocarril respecto a otros medios de transporte.

PDF AVE ‘02

Se necesitan nuevas infraestructuras de transporte? ¿Cómo se puede mejorar la movilidad urbana de Barcelona y la conexión con el resto de municipios del área metropolitana? ¿Qué soluciones aporta el Plan Director de Infraestructuras (PDI) 2001-2010? ¿Qué medidas hay que adoptar para resolver las necesidades de los ciudadanos en materia de transporte? Con una inversión de 955.000 millones de pesetas en diez años, el PDI “es la respuesta consensuada de las administraciones a una necesidad de infraestructuras de transporte público colectivo a medio plazo”, expone Jordi Prat, director técnico de la ATM. Se trata de un “plan integral” que se estructura en torno a cuatro programas de actuación: ampliación de la red, modernización y mejora de las infraestructuras existentes, intercambiadores y actuaciones en la red ferroviaria estatal. Prat califica la línea 9 de metro como la “actuación estrella” del primer programa, y destaca la recuperación del tranvía, con dos nuevas líneas.

PDF Infraestructuras del transporte ‘01